Wy/ca/Vietnam

VIETNAM és un país de l'Àsia. Oficialment reconeguda com la República Socialista de Vietnam. Es un país del Sud-est asiàtic, el més gran de la regió d'Indoxina. Els seus països veïns són la Xina al nord, Laos pel nord-oest i Camboya al sud-oest, mentre que té una extensa costa sobre el mar de la Xina Meridional. A l’est te el golf de Tonquín. És un país recordat per la cruenta guerra civil que va viure en el anys 1960, Vietnam combina un fort desenvolupament econòmic amb bells pobles tradicionals, impressionants selves i una fascinant biodiversitat. La seva capital és Hanoi.

Amb una població estimada de 89,5 milions, és el tretzè país més poblat del món i el vuitè de Àsia. El nom del país es tradueix com «Viet del sud», un sinònim de l'antic nom del regne de Nanyue, i va ser adoptat oficialment per primera vegada en 1802 per l'emperador Gia Long.

Al segle XXI el creixement econòmic del Vietnam ha estat dels més alts del món, l'èxit econòmic va resultar en l'ingrés del país a l'Organització Mundial del Comerç el 2007. Tot i això, al Vietnam es segueixen experimentant grans desigualtats d'ingressos, disparitats en l'accés a l'assistència sanitària i poca igualtat de gèneres.

Contexte

Bandera Vietnam

Història

La història de Vietnam és una història de guerra, colonització i rebel•lió. Ha estat ocupada per China fins a 4 vegades i els vietnamites sempre els van poder refusar tot i que, van ser un estat tributari de Xina fins a la colonització francesa. Des dels inicis cap al 208 aC Vietnam fou una constant lluita i domini de dinasties. Els darrers emperadors de Vietnam van ser de la dinastia Nguyen, que governaren en la capital des del 1802 fins al 1945 en època d’influència francesa. Fou llavors, a la segona guerra mundial, en la que els japonesos van tenir temporalment el domini. Posteriorment, en declarar la seva independència i que acabés la guerra mundial, que preneren possessió de la part nord del territori els comunistes i de la part sud els americans. Al 1975 i havent hagut la famosa i brutal guerra del Vietnam, es reunificar el país sota domini comunista. En aquesta darrera guerra hi hagué aproximadament 3 milions de morts vietnamites i 55.000 d’americans. Actualment, dos terceres part de la població es nascuda després del 1975 i donen una rebuda amistosa als americans així com, visitants d'arreu del món.

Política

Vietnam és un estat autoritari socialista d’un sol partit polític comunista amb el president com el cap d’estat i de l’exèrcit i un primer ministre com el cap del govern. La seva constitució del 1975 fou reformada al 1992 i disposen d’una Assemblea Nacional de 498 membre que escull el primer ministre. Aquest, és qui legisla la major part del govern, mentre que el president te una actuació més cerimonial. Des del 27 de juny de 2006 és president Nguyen Minh Triet. Administrativament, Vietnam està composta per 59 províncies de les quals 5 són municipalitats centrals controlades i són Hanoi, Haiphong, Danang, Ciutat Hochiminh i Cantho.

Economia

La reconstrucció econòmica d’aquest país reunificat ha estat difícil. Després dels fracassos de l’economia planificada fossin evidents, el país va llençar un programa de renovació introduint elements del capitalisme. La política en aquest sentit ha estat força encertada reflectint-se en un creixement del 10% anual, a excepció de la crisi econòmica asiàtica del 1997. La seva economia és molt més forta que els seu països veïns Camboya i Laos. Com molts països comunistes del mon, hi ha una fi equilibri entre permetre inversions estrangeres i l’obertura del mercat. Hi ha una forta restricció de possessió d’empreses per a estrangers o que intentin vendre-les. Es molt difícil que comencin a comercialitzar sense abans negociar “honoraris”. Es poden fer negocis amb socis locals i corrent tots els riscos. Sovint es sofreixen apagades de llum i per això, moltes tendes disposen de generadors elèctrics. Segons el seu govern, s’estima que tenen uns 3,3 milions d’arribades turístiques cada any. Vietnam te una tarifa només de tornada del 5% comparada amb l’enorme 50% de Thailàndia. Tot i tenir un PIB (3.500 USD) i una renda per càpita baixes, tenen un constant creixement econòmic i un baix índex d’atur (4,5%). No obstant, són presents la corrupció i els suborns.

Demografia

Te una població d’uns 89,5 milions d’habitants i de majoria ètnica vietnamita kinh (87%). L’idioma oficial és el vietnamita, però també es parla el francès, l’anglès, cantonès i dialectes del xinés en certes minories ètniques repartides pel territori apartats en muntanyes i prop de Camboya. La religió majoritària és el budisme (80%) de l’escola Mahayana. D'altra banda, el cristianisme és la segona principal religió, seguida per la religió local Cao Dai. Altres denominacions cristianes, així com el Islam i altres religions locals també comparteixen un petit segment de població a les àrees centrals i del sud. L’esperança de vida és de 72 anys amb una mitjana d’edat de la població de 26,9 anys i el 94,3% està alfabetitzada.

La majoria de les persones al Vietnam són de la ètnia Vietnamita (Kinh), tot i que també hi ha una comunitat d’ètnia xinesa a Ho Chi Minh City, ja que la majoria són descendents dels immigrants de la província de Guangdon i aquests són bilingues, és a dir parlen el cantonès o algun altre dialecte xines i el vietnamita. A les muntanyes del país també ens podem trobar amb que hi ha diversos grups d’altres ètnies, com per exemple Hmong, Muong o Dao. També podem observar que hi ha un grup ètnic minoritari a les terres baixes a prop de la frontera amb Cambodja coneguts com Khmer Krom.

Cultura

Cadascuna de les 54 ètnies que viuen a Vietnam té unes característiques particulars que configuren el seu impressionant riquesa cultural. Moltes minories conserven la seva llengua, la seva escriptura i els seus senyals d'identitat, que es manifesten en totes les activitats econòmiques i socials. Els vietnamites fan gala d'un caràcter tranquil i pacífic. Si perdem la paciència, aixequem el to de veu o fem gestos d'enuig amb les mans, perdrem la presència, és a dir, quedarem molt malament davant dels altres encara que portem raó. Per evitar qualsevol problema o malentès, el millor és mostrar-se respectuós, no tocar el cap dels nens, saludar adequadament, treure el barret davant els ancians i els monjos, descalçar abans d'entrar a les cases i evitar portar robes massa lleugeres que puguin ofendre els seus costums.

La salutació tradicional consisteix en ajuntar les mans sobre el pit i inclinar lleugerament. Si algú és saludat d'aquesta manera, ha de respondre de la mateixa manera. En el moment de seure, mai d'estendre cap a ningú les cames i els peus ni col•locar-los sobre una cadira o una taula. Es creu que els peus són la part més baixa del cos i la menys important. Per contra, el cap és la part superior i representa el més sant. És una falta d'educació tocar la d'una altra persona, sigui adult o un nen; també ho és seure sobre un coixí que és utilitzat per recolzar el cap. Col•locar els escuradents en posició vertical en un bol d'arròs és un signe de mal averany, per la qual cosa han de quedar sempre en posició horitzontal sobre la vora del plat. Pel que fa al concepte de bellesa, la pell blanca és un símbol de bellesa. Les dones solen protegir-se dels raigs amb un para-sol en els dies assolellats i la gent que treballa en el camp es cobreix amb camises de màniga llarga, barrets, guants i tovalloles.

Geografia

Vietnam te una extensió territorial de 331.688 km2 del qual un 40% és muntanyós i el 75% és cobert de boscos. La muntanya més alta amb 3.143 metres d’altitud sobre el mar és la Muntanya del Fan Si Pa. Pel que fa al clima es distingeixen tres zones, la nord, sud i central. El sud te tres estacions quelcom diferents, calent i sec de març a juny, plujós de juny a novembre i agradable i sec de desembre a febrer. L’abril és el mes més calorós amb temperatures al migdia de 33ºC o més la majoria dels dies. Durant l’estació de les pluges, els aiguats es donen a les tardes i ocasionalment, poden haver inundacions. En aquesta època plujosa, hi ha força mosquits. Els mesos de desembre i febrer són els mesos més agradables de l’any amb temperatures d’uns 20º a les tardes. En el nord tenen quatre estacions, amb un hivern relativament fred, una primavera calorosa y humida a l’estiu i més agradable de març a abril i un tardor d’octubre a desembre més estacional. En les terres més altes però, les els extrems climatològics s’amplifiquen amb les neus ocasional a l’hivern i els cops calorosos a l’estiu de fins a 40ºC. La part central afectat pel clima monsònic del nord-est, condiciona la zona amb vents forts de setembre a febrer amb altes elevacions del mar i forta pluja, fent que el temps sigui desaconsellable per a viatjar-hi en aquesta època de l’any. Els estiu normalment, són calorosos i secs.

Clima

Vietnam s'estén més de 1.800 km de nord a sud, amb una superfície de 332.000 quilòmetres quadrats, la topografia del Vietnam varia des de les planes costaneres fins a les cadenes muntanyoses, per tant els patrons del clima a les principals ciutats són molt diferents.

• Nord: al hivern dura de novembre a abril, amb temperatures mitjana de 10 - 16C boira i plugim de gener a març. L'estiu comença al maig i dura fins a l'octubre, amb una temperatura mitjana de 30 º C, amb precipitacions intenses i violents tifons ocasionalment.
• Centre: el centre de Vietnam té un clima de transició, amb fortes pluges entre novembre i desembre i mesos secs i calorosos a l'estiu. Els tifons són bastant comuns en les zones costaneres entre juliol i novembre.
• Sud: les temperatures són bastant constants durant tot l'any; 25C - 30C. Les estacions es determina per les pluges – la estació seca s'estén de novembre a abril i l'estació plujosa de maig a octubre. El període més calorós és març i abril.
• Àrees de terres altes: en les estacions de muntanya de Dalat (1.500 m), Buon Em Thuot i Sapa, les nits són fresques durant tot l'any, i en els mesos d'hivern, d'octubre a març, que pot ser clarament fred amb temperatures de fins a 0 ºC. Fins i tot en els mesos més calorosos del mes de març i abril la temperatura poques vegades supera els 26C.

Festivitats

Les principals festivitats que ens trobem al Vietnam són les següents:

• Any Nou occidental: se celebra l'1 de gener i és un festiu d'àmbit nacional.
• Tet Nguyen Dan (Any Nou vietnamita): la data exacta de celebració varia cada any, ja que ve determinada pel calendari lunar, encara que oscil•la entre el 19 de gener i el 20 de febrer, aproximadament. En qualsevol cas, es tracta de la festivitat més important del país, fins al punt que els primers actes commemoratius arrenquen una setmana abans. Hereva de les tradicions budistes, taoistes i confucianes, els fidels creuen que els déus visiten la Terra en aquest període, després del qual tornen al cel coincidint amb la vigília de l'any nou. Per protegir-se dels mals esperits durant aquests dies, els camperols col•loquen davant de casa l’anomena’t cay neu (o 'arbre-senyal'), un pal de bambú de l'extrem penja una tauleta de fang amb un tros de tela groga. Així mateix, fins a la seva prohibició el 1995, la població llançava petards per espantar al dimoni. Ja en el primer dia del Tet, la població sol retre culte als seus avantpassats. Tant la vigília de l'Any Nou com els tres dies posteriors són festius.
• Aniversari de la fundació del Partit Comunista Vietnamita: les celebracions corresponents es duen a terme el 3 de febrer.
• Festa de la Pagoda Thay (o del Mestre): aquesta festivitat s'estén del cinquè al setè dia del tercer mes lunar (entre març i abril, si la extrapolem al calendari occidental) i té lloc a la localitat de Sai Són, situada en el districte de Quoc Oai. Mitjançant aquesta celebració es rendeix homenatge al mestre budista Dao Hanh, que va arribar a convertir-se en monarca Ly Than Ton. Al seu torn, també se li atribueix la creació de l'art de les titelles d'aigua. Aquest espectacle, juntament amb altres activitats lúdiques, se desenvolupa al llarg dels tres dies de festes, tenint com a escenari el pavelló Thuy Dinh.
• Festa de la Pagoda Huong (o dels Perfums): es tracta de la festa més prolongada del Vietnam, ja que s'estén des del sisè dia del primer mes lunar al divuitè dia del tercer mes (entre febrer i maig, aproximadament). Amb motiu d'aquestes festes, el districte de My Duc (a 69 km de Hanoi) acull nombrosos pelegrins que acudeixen als santuaris, pagodes i grutes a resar.
• Tet Thanh Minh (Festa dels Difunts): se celebra al tercer mes del calendari lunar (cap al mes d'abril). Al llarg de la mateixa, la població realitza ofrenes als éssers estimats ja morts.
• Festa de la Pagoda Phuong: té lloc al municipi de Thach Xa (districte de Thach That) el sisè dia del tercer mes lunar (durant el mes d'abril). El marc escollit per les festes és la pagoda de Tay Phuong, consagrada a Buda. L'interior del temple alberga notables talles corresponents al període de la dinastia Lê tardana (1428-1776).
• Ngày Giai Phong (Dia de l'Alliberament o de la Reunificació): cada 30 d'abril, es commemora l'aniversari de la conquesta de Saigon (capital de l'antic Vietnam del Sud i actual Ciutat Ho Chi-minh) a mans del Vietcong, esdevinguda en 1975. Aquesta data és festiva a tot el país. No obstant això, cada localitat té el seu propi programa de celebracions, que solen organitzar-se entre finals d'abril i començaments del mes de maig.
• Dia Internacional del Treball: té lloc l'1 de maig i, igual que a Occident, es tracta d'un dia festiu d'àmbit nacional.
• Tet Doan Ngo (solstici d'estiu): coincideix amb el cinquè dia del cinquè mes lunar (cap al mes de juny). En ella, els fidels donen gràcies als déus per la collita anual.
• Dia Nacional de la República Socialista del Vietnam: se celebra el 2 de setembre, data en què es va produir la independència del país i la proclamació de la República (concretament el 1945). És una jornada festiva a tot el país.
• Tet Trung Thu (festa de la Tardor Mitjà): es celebra el quinzè dia del vuitè mes i pretén homenatjar els nens i nenes del país.

Regions

Mapa de Vietnam

Nord del Vietnam

Ports amb algunes de les més magnífiques vistes del Vietnam, així com la ciutat capital i tribus indígenes les quals, es pot tenir l'oportunitat de visitar.

Costa Central

L'antiga ciutat de Hue és la llar dels antics reis imperials vietnamites i en Hoi An disposa d'una de les més boniques velles ciutats costaneres de Vietnam.

Terres Altes Centrals

Turons coberts de boscos frondosos en les que es poden trobar tribus indígenes i elefants ocasionalment.

Sud del Vietnam

El motor econòmic del Vietnam, construït al voltant de Ho Chi Minh City, però també abasta l'exuberant i poc visitada delta del Mekong, el graner d'arròs del Vietnam.

Ciutats

Hanoi (Hà Nội) - És la capital del Vietnam i és la segona ciutat més poblada del país amb uns 4 milions de persones. Comparada amb la ciutat de Ho Chi Minh, Hanoi és més tradicional i elegant. Avui és més coneguda per la seva escena d'art contemporani i per l'arquitectura francesa, visible en moltes viles colonials que s'estenen per tota la ciutat. Encara que està desenvolupant-se a gran velocitat, la ciutat encara reté moltes de les seves tradicions culturals. Observi als gent gran practicant Tai Chi al costat del llac o sigui testimoni dels tradicionals festivals durant el nou any Lunar. Hanoi té una vibrant "cultura del carrer" on les activitats diàries, com tallar els cabells i menjar en llocs de carrer, se succeeixen en les estretes voreres. A mesura que Hanoi acull més persones i automòbils, la ciutat està experimentant grans problemes de trànsit, especialment en el Casc Antic.

Haiphong (Hải Phòng) - És una de les ciutats més importants del Vietnam, compta amb una població de gairebé dos milions d'habitants, i se situa al nord del país. És una ciutat que té en el seu port una de les seves principals activitats econòmiques. La ciutat de Hai Phong s'ubica al Delta del Riu Vermell, i és la tercera ciutat més important i poblada del país, després Hanoi i després Saigon o Hao Chi Minh. Se situa al golf de Tonkín, i compta amb un ampli nombre de rius i afluents.

Dalat (Đà Lạt) - Situada a les pintoresques terres altes del Vietnam, aquesta tranquil·la ciutat presumeix l'aire fresc de la muntanya, part de l'arquitectura colonial francesa millor preservada a la Indoxina, i una impressionant bellesa natural. La temperatura ronda tot l'any els 20ºC (68˚F), la qual cosa la converteix en la destinació preferida per als amants de la natura. Els ciclistes de muntanya i senderistes van a gaudir dels senders de la zona, així com de les vistes dels turons cobertes de pins, granges orgàniques i exuberants plantacions de te i cafè. Dalat celebra un festival de flors cada dos anys que normalment té lloc a mitjans de desembre durant una setmana i presenta una exposició de flors i una desfilada floral al voltant del llac Xuan Huong.

Ho Chi Minh City (Thành phố Hồ Chí Minh) - També coneguda com Saigon, és la ciutat més poblada de Vietnam, i la segona en importància després de Hanoi. És una ciutat amb gairebé 7 milions d'habitants. Durant dècades, Saigon, o Ho Chi Minh va ser el port comercial més important de la regió de Cambodja, quan aquesta zona pertanyia a aquest país, i no al Vietnam. Aquesta ciutat ha anat passant de país en país, sempre amb una gran importància dins de cada un, va ser el principal port de Cambodja. Quan Vietnam va annexionar aquest territori, va ser capital de la Conchinchina, per després passar a ser la capital de Vietnam del Sud, després de la independència. Després de la unificació, es va convertir en la ciutat més poblada de Vietnam i en la seva segona ciutat en importància, després de Hanoi.

Hoi An (Hội An) - Situada prop de la costa del centre del Vietnam, del segle XVI al segle XIX, la ciutat riberenca d'Hoi An un cop atreia comerciants que venien des de llocs tan distants com el Japó, l'Índia, Indonèsia i Europa per comprar la seda, espècies i porcellana de la zona. Hoi An encara reté vestigis dels seus dies de comerç com es pot veure en el bulliciós mercat i en la gran quantitat de botigues de records i de sastres. El que fa de Hoi An un lloc destacat és que el seu Barri Antic ha estat bellament preservat, els carrers encara presenten antigues botigues amb sostre de teula, pagodes ombrejades i vistosos salons comunals, tot això proporcionant l'estatus de Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO . Hoi An està envoltat de bells camps on vostè pot observar la manera de la vida tradicional dels agricultors i pescadors.

Da Nang ((Đà Nẵng) - És un dels principals destinacions turístiques del Vietnam. Les seves platges envoltades d'abundant vegetació i naturalesa, el seu clima, la seva sorra blanca, les seves aigües cristal·lines fan d'aquest lloc una referència turística al país. Aquesta ciutat està a la Província de Quang Nam, i és una ciutat el entorn és tot natura. És a prop de Hue, un altre de les destinacions més impressionants del país. Dan Nang és una ciutat que va ser poble pesquer, i es va anar desenvolupant fins a ser a dia d'avui una de les ciutats més importants del país, amb gairebé mig milió d'habitants.

Hue (Huế) - Tot i que el domini imperial va acabar fa més de sis dècades, la ciutat central de Hue encara porta la marca del seu passat real. De 1802-1945 Hue va ser la llar de 13 emperadors Nguyen, els palaus i tombes ofereixen fascinants mostres del luxós i secret món de la cort. Durant aquest període, la Ciutat Imperial va ser construïda d'acord a les pràctiques del Feng Shui que dicten la ubicació i la forma dels espais en harmonia amb el físic i l'espiritual. Els visitants poden explorar els pavellons de laca vermella de la Ciutadella, passejar per les antigues cases enjardinades o gaudir de les delícies que un cop es van servir en els palaus reals.

Nha Trang - Situada al centre del Vietnam, l'assolellada ciutat de Nha Trang ofereix un tram de set quilòmetres de sorra daurada, el que la converteix en el lloc perfecte per prendre el sol, practicar surf i degustar marisc fresc. El bell mar blau esquitxat d'illes en alta mar ofereix excel·lents oportunitats per al busseig, la pesca i el esnórquel, mentre que la ciutat en si és la llar d'alguns llocs interessants, incloent una estàtua enorme de Buda de color blanc i un grup de torres Cham construïdes entre els segles VII i XII. Si li ve de gust passar-ho bé, escolliu els banys de fang que aprofiten la calor ofert per les aigües termals naturals.

Phan Thiet (Phan Thiết) - Phan Thiet és una gran llogaret de pescadors més coneguda per la seva producció de salsa de peix. Situat a 200 quilòmetres de la Ciutat de Ho Chi Minh, Phan Thiet és la porta d'entrada a platges properes, les quals són famoses tant amb els turistes com amb els locals. Mui Ne, una ciutat de vacances propera, compta amb 21 quilòmetres de platges alineades amb hotels, resorts, restaurants, i club nocturns. Mui Ne pateix els vents procedents del Mar del Sud de la Xina i és especialment ventós de novembre a maig, cosa que no és ideal per banyar-se però sí que és popular per practicar windsurf i kitesurf. Altres atraccions a la zona inclouen les dunes de sorra blanca i vermella, la torre Cham Po Klong Garai i el club de golf Ocean Dune, un camp de 9 quilòmetres par 72 dissenyat per Nick Faldo.

Altres destinacions

Badia de Ha-Long

Con Dao – L’illa del Delta Mekong.

Cu Chi – Lloc dels túnels de Chi.

Cu Cuc Phuong Parc Nacional - Hàbitat de la fauna més rara d’Àsia y de la tribu de la montanya Muonga.

El DMZ – Ruines de les velles bases militars americanes. El paisatge de montanya i selves és espectacular.

La Bahía Ha-long - Famosa pel seu paisatge sobrenatural.

Kontum – Ciutat relaxada i que proporciona accés a un nombre de pobles de minoría étniques.

My Son – Ruines antigues hindús que son patrimoni mundial de la UNESCO.

Tam Coc – Es situa en la província de Ninh Binh, al sud de Hanoi amb el paisatge de la Bahía de Ha-log.

Tay Ninh - Temple principal del Cao Ðài.

Veure

Els principals atractius turístics al Vietnam són els següents:

Temple de Champa a My Son

• Cai Be: situat a l'impressionant delta del Mekong, al sud-oest del país a la província de Tiên Giang, aquest enclavament és àmpliament conegut pel seu colorit i bulliciós mercat flotant. Així mateix, alguns operadors turístics ofereixen la possibilitat de contractar un creuer pel riu, que permetrà descobrir com discorre el dia a dia dels vilatans.

• Can Tho: es tracta d'una de les principals localitats situades al delta del Mekong. Com a principal al•licient, destaca el bulliciós mercat flotant de Cai Rang, l'únic en el seu gènere, juntament amb el de Cai Be pel que fa al sud-oest del país. En ell, els comerciants venen tot tipus d'aliments, encara que destaquen les fruites produïdes per agricultors locals. El mercat obre a l'alba i tanca amb la posta del sol.

• Ciutat Ho Chi-minh: coneguda com Saigon abans de la unificació del país (1975), els seus sis milions i mig d'habitants la converteixen en la major ciutat de la República vietnamita. Es troba situada al nord del delta del Mekong, al costat del riu Saigon, i en el passat va ser capital del protectorat francès de la Cotxinxina (1862-1954) i del Vietnam del Sud (1954-1975). Durant la dominació francesa, aquesta ciutat va albergar un centre metropolità presidit per bells edificis oficials i avingudes arbrades. No obstant això, durant la guerra del Vietnam es van perdre gairebé tots els seus referents arquitectònics. Així mateix, després de la finalització de la contesa (1975), molts establiments d'oci van ser clausurats. Avui, la ciutat dóna cabuda a un centre comercial i industrial que acull el port més important del país. Com a llocs més emblemàtics, sobresurten la pagoda de Thien Hau, la catedral de Notre Dame, l'antic edifici de Correus de Raigón, el mercat de Binh Tay i Chinatown.

• Ha Long: situada als voltants del riu Roig i al golf de Tonquín, aquesta badia dóna aixopluc a prop de 1.600 illes i illots calcaris que constitueixen un marc d'extraordinària bellesa. Causa de la seva accidentada orografia, gran part d'aquests territoris sempre han estat deshabitats, encara que als voltants encara es desenvolupen nombroses activitats tradicionals. Alguns dels seus accidents geogràfics més famosos són l'illa de Tuan Chau i les grutes de les Sorpreses, del Dau Go i de Thien Cung. L'enorme valor paisatgístic i ecològic ha portat a Ha Long a ingressar en la llista del Patrimoni de la Humanitat.

• Hanoi: capital del país des de 1979, Hanoi també va tenir aquest estatus en temps de la Indoxina francesa i del desaparegut Vietnam del Nord. Es tracta d'una moderna ciutat urbana situada a la vora del riu Vermell i amb uns antecedents històrics que retrotreuen a la Prehistòria. Causa de la seva proximitat amb la Xina, els conqueridors oriünds del gegant asiàtic la van triar com a principal centre polític. Gran part llegat arquitectònic corresponent a l'antic regne de Vietnam va ser destruït pels bombardejos nord-americans entre 1964 i 1975. Els atacs també van afectar dics, carreteres, camps de conreu i hospitals, que van haver de ser reconstruïts. Malgrat tot, la ciutat encara conserva algunes mostres d'arquitectura colonial francesa. Entre els seus enclavaments més emblemàtics, hi ha el temple de Ngoc Son, situat al mig del llac Hoa Kiem, el temple de la Literatura, la casa i el mausoleu de Ho Chi Minh, el llac Ho Tay, el Museu de Belles Arts, el teatre Than Long, on es representen espectacles de titelles d'aigua i el mercat de Hang Be. De la mateixa manera, val la pena passejar pel nucli antic o barri dels 36 Carrers, que en el passat va donar cabuda a nombroses activitats econòmiques tradicionals.

• Hoi An: inscrita en la Llista del Patrimoni de la Humanitat el 1999, la ciutat vella de Hoi An va ser un importantíssim port mercantil de la mar de la Xina Meriodinal entre els segles XV i XIX. Com herència d'aquest període, encara conserva interessants edificis de l'època i un peculiar traçat urbanístic, en què es combinen diversos estils arquitectònics que han dotat a Hoi An d'una marcada personalitat. Entre els seus al•licients, cal subratllar el seu animat mercat i el seu magnífic pont cobert d'estil japonès, construït 400 anys enrere.

• Huê: malgrat els greus danys soferts durant la guerra de Vietnam, la ciutat de Huê, capital de la província de Thua Thien, situada al centre del país encara està considerada com la més bella localitat vietnamita. Convertida en capital de Vietnam unificat en 1802, Huê passar a ser el centre del poder polític, cultural i religiós en temps de la dinastia Nguyen i fins a la finalització de la Segona Guerra Mundial. Entre el seu llegat arquitectònic més remarcable, destaquen la Ciutat-Capital, la Ciutat Imperial, la Ciutat Púrpura Prohibida i la Ciutat Interior, emmarcades totes elles en un magnífic entorn natural. El 1993, el conjunt monumental de Huê va ser declarat per la UNESCO Patrimoni de la Humanitat.

• My Son: entre els segles IV i XIII, la costa de l'actual Vietnam va donar cabuda a una civilització sense parangó i entroncada culturalment amb l'hinduisme: el regne de Champa. Durant bona part d'aquest, la capitalitat política i religiosa va recaure en la ciutat de My Son, on encara segueixen en peu un conjunt d'imponents torres-santuaris. A causa del seu bon estat de conservació i la seva indubtable rellevància històrica, aquest enclavament va ser incorporat a la Llista del Patrimoni de la Humanitat el 1999.

Parc Nacional Phong Nha-Kẻ Bàng.

• Phong Nha-Ke Bang: aquest Parc Nacional situat a la província de Quang Binh al Vietnam, a uns 450 km al sud de Hanoi acull la formació càrstica més antiga i important de tot el continent asiàtic. Així mateix, ha anat evolucionant des del Paleozoic, període que es remunta 500 milions d'anys enrere. L'estampa que ofereix aquest enclavament natural dista molt de ser homogènia, i destaca per les seves espectaculars grutes i rius subterranis. Phong Nha-Ke Bang forma part del Patrimoni de la Humanitat des del 2003.

• Sa Pa: situada al nord-oest del país, aquesta ciutat fronterera d'alta muntanya i que dóna nom a un dels districtes de la província de Lao Cai constitueix una de les àrees més freqüentades pel turisme. Fundada pels francesos en temps de la Indoxina, el seu perímetre destaca pels seus imponents paisatges alpins i per les seves extenses plantacions d'arròs distribuïdes en terrasses. Així mateix, els visitants podran descobrir pobles que semblen ancorades en el passat, i en la qual encara perviuen les formes de vida més tradicionals. Un clar exemple es troba a la veïna vila de Ma Treball, en la qual resideixen gents de l'ètnia hmong. D'altra banda, a l'oest de Sa Pa, s'alça majestuós el Fan Si Pa, el pic més elevat del país, amb 3.143 m d'altura sobre el nivell del mar. El cim es troba, al seu torn, a la bonica reserva natural de Hoang Lien Són, que bé mereix ser descoberta.

• Ta Van: situat al nord-oest del Vietnam, i més concretament a la vall de Muong Hoa, aquest pintoresc poble ha donat l'esquena a la civilització per preservar les ancestrals formes de vida de l'ètnia Giay. Malgrat tot, els habitants de la zona dominen el francès, herència del període en què el país va formar part de la Indoxina.

Arribar-hi

Circular

Treballar

Normativa

La normativa que regula l'entrada, sortida i residència d'estrangers al Vietnam és l'Ordenança 24/2000 / PL-UBTVQH10 de 28 d'abril de 2000, sobre entrada, sortida i residència d'estrangers al Vietnam.

Per a l'entrada al país és necessari un passaport amb una validesa mínima de sis mesos i en el qual ha de figurar estampat el corresponent visat. Els titulars d'una targeta de residència permanent o temporal en vigor deuen en qualsevol cas presentar el seu passaport en entrar i en sortir del país.

Visat

Hi ha dues vies per obtenir el visat:

1. A través d'alguna de les múltiples webs d'agències de viatges vietnamites que ofereixen aquest servei on-line. El sistema és simple: en contractar aquest servei, mitjançant pagament on-line d’una tarifa, l'agència de viatges li envia uns dies després un document que ha de presentar a l'aeroport per obtenir el corresponent visat. Algunes de les webs que ofereixen aquest servei són happydays, myvietnamvisa, vietnam-visa o vietnam-immigration.
2. Davant l'Ambaixada de Vietnam a Madrid

Els tipus de visats que hi ha són els següents:

• De 15 dies: d'una sola entrada, s'expedeixen per a aquells estrangers que entren al Vietnam sense invitació d'organització o particular al Vietnam.

• De fins a 6 mesos: d'una o múltiples entrades, per als estrangers convidats per un organisme públic, organització o particular al Vietnam que no es trobi recollit en l'apartat anterior. És el cas en el qual es trobarà qui tramiti la seva visat en línia.

• De 6 a 12 mesos: d'una o múltiples entrades i s'expedeixen únicament per a l'estranger que arriba a Vietnam per dur a terme projectes d'inversions o contractes de cooperació subscrits amb organitzacions o organismes públics vietnamites, per treballar en missions diplomàtiques o altres organitzacions estrangeres al Vietnam. També tenen dret a aquest visat als familiars acompanyants de les persones esmentades.

Situacions de residència

Residència temporal de curta durada

Tota persona que entri al territori del Vietnam s'ha de presentar davant l'autoritat de control d'immigració en els llocs fronterers internacionals, que estamparà un segell de permís de residència temporal als titulars de visats vàlids, amb el mateix termini de caducitat del visat. S'acredita mitjançant permisos de residència temporal.

Residència temporal de llarga durada

Vàlida d'un a tres anys, per a estrangers que hagin residit per un període igual ao superior a un any al Vietnam. Aquesta situació s'acredita mitjançant la possessió d'una targeta de residència temporal.

Residència permanent

Vàlida per tres anys. Aquesta situació s'acredita mitjançant la possessió d'una targeta de residència permanent. Només els estrangers que es trobin en un dels supòsits següents podran sol•licitar residència permanent a Vietnam:

• Aquells que lluitin per la llibertat i independència del poble vietnamita, pel socialisme, la democràcia la pau i la ciència i hagin estat víctimes de repressió per aquesta causa.
• Aquells que aportin importants contribucions a la construcció i protecció de la Pàtria vietnamita
• Cònjuges, fills o pares d'un ciutadà vietnamita amb residència permanent al Vietnam.

Permís de treball

Des de 2011 s'ha endurit la legislació d'estrangeria, i per tant, la relativa als permisos de treball. Els requisits bàsics per obtenir són dos:

• Contracte de treball.
• Estar en possessió almenys d’una titulació de grau mitjà o universitari, o 5 anys d'experiència en el treball a exercir.

Les condicions que ha de reunir el treballador són les següents:

1. Ser major de 18 anys
2. Reunir els requisits sanitaris prescrits per al treball
3. Tenir habilitats tècniques o qualificacions professionals especials (incloent enginyers i persones d'un estàndard similar o superior a enginyers; artesans tradicionals) i tenir vasta experiència i ser professionals altament qualificats en la direcció de producció o de negocis que els empleats vietnamites encara no siguin capaços d'exercir.
4. No tenir antecedents penals contra la seguretat nacional, no incórrer en procediments penals ni complint penes establertes per la legislació vietnamita o estrangera.
5. Els estrangers que exerceixin de manera directa la seva professió en els sectors sanitari o farmacèutic privats, i en educació o formació vocacional han de complir totes les condicions establertes per la legislació vietnamita per a aquests sectors.

Comprar

Moneda i mitjans de pagament

La moneda oficial és el Vietnam Dong (VND). El Govern vietnamita promou des de fa algun temps la desdolarització de l'economia, de manera que no és possible extreure dòlars dels caixers automàtics, els quals s'expenen únicament Vietnam dongs, encara que el client tingui el compte en dòlars. Si té el compte en euros no és possible retirar diners directament dels caixers sinó que cal acudir a la sucursal bancària a retirar la quantitat desitjada en euros o el seu equivalent en VND segons el canvi de compra d'euros del dia.

Quant a l'ús de targetes de crèdit només en el centre de les grans poblacions, principalment Hanoi i HCMC, i únicament en establiments hotels, restaurants, botigues i negocis pertanyents a empreses multinacionals o estrangers o bé a vietnamites amb clientela internacional o local en articles de luxe és possible utilitzar-les, i en molts casos patint un recàrrec pel seu ús d'entre el 2 i el 10%, per la qual cosa s'aconsella entrar al país proveït de xecs de viatge o suficient metàl•lic en euros o dòlars. Fins 7.000 USD no cal declarar en Duanes a l'entrada. A la sortida del país cal justificar amb factures les compres efectuades.

Canvi

Els canvis oficials el fixen les autoritats, dins de certa flotabilitat. Per veure el canvi del dia visita la web del Vietcombank.

Per canviar d'euros a dòlars o viceversa s'apliquen dos canvis: primer s'aplica a la divisa que té el client el canvi de compra a VND, ia continuació es ven al client la divisa que aquest desitja a canvi dels VNDs que acaba d'obtenir (ex: el tipus de canvi d'euros a dòlars serà el quocient de dividir el tipus de compra d'euros que li ofereixin pel tipus de venda de dòlars).

Hi ha la possibilitat de canviar euros i dòlars al carrer, tant a VND com d'una a una altra divisa segons el sistema descrit, però aquesta pràctica no està autoritzada pel Govern i, d'altra banda, la diferència amb el canvi oficial és mínima. Es pot igualment efectuar el canvi en els hotels.

Sistema bancari

Els estrangers poden obrir comptes encara que algunes de les seves operacions, sobretot transferències a l'estranger, estan subjectes a una reglamentació específica: no hi ha dificultats per efectuar transferències a l'estranger en el cas de missions diplomàtiques o organismes internacionals. En el cas d'empreses privades, hi ha una reglamentació més restrictiva per evitar la fugida de capitals. Els comptes poden obrir-se en VN dongs o en divisa estrangera.

Els principals bancs estrangers són els següents:

• ANZ
• HSBC
• Standard Chartered Bank
• Citibank

D'altra banda, els principals bancs locals són els següents:

• Vietcombank
• Vietinbank
• Bank for Agriculture & Rural Development of Vietnam, Agribank
• Bank for Investment & Development of Vietnam, BIDV

Menjar

Sens dubte, la cuina vietnamita comparteix amb la dels seus tres veïns la Xina, Laos i Cambodja nombroses afinitats culinàries. En el cas d'aquests dos últims països, es podria parlar de la seva passió pel nuoc mam, una salsa de peix amb gust intens. A més, aquest condiment és un dels ingredients bàsics de la salsa més popular del Vietnam: el nuoc cham, molt picant. No obstant això, cal dir que el seu principal referent gastronòmic és el gegant asiàtic, país del qual fins i tot va arribar a formar part durant més d'un mil•lenni. No en va, els vietnamites encara segueixen el precepte xinès del yin i el yang en els fogons, segons el qual els aliments yin refreden el cos, mentre que els yang els proporcionen calor. Així mateix, adoren el contrast de textures: esponjoses i cruixents, toves i dures, fresques i seques.

Fideus Cao lau (una especialitat de Hoi An)

Per regla general, al Vietnam, tots els aliments es cuinen amb aigua, mentre que les verdures se serveixen crues o cuites. L'oli es converteix, doncs, en un producte difícil de trobar en els rebosts del país.

Pel que fa als ingredients més recurrents de la gastronomia vietnamita, cal ressenyar el protagonisme que adquireix l'all com a condiment, especialment al sud. Un altre producte molt utilitzat és el pinyó, que creix amb facilitat a la zona. De la mateixa manera, no cal perdre de vista com a referents la carn, el peix i les verdures, que serveixen per enriquir sopes. Un plat indefectible en qualsevol taula vietnamita, convertint-les en un consistent plat únic. Com a exemple, podria esmentar el bun bo hue (sopa de fideus amb carn i llimoner).

Entre les especialitats més cèlebres de la cuina vietnamita, destaquen algunes propostes a base de carn com el tak ch'im (pollastre aromàtic), el txa dum (pa de carn de porc), el boxao mang (vedella amb bambú) o el dui ga nhot Thit (cuixes de pollastre farcits). Al seu torn, els fruits de la mar també s'han guanyat un lloc preferent, amb suggeriments com el chao tom (broquetes i mandonguilles a base de llagostins) o el muc do Thit (calamars farcits). Totes aquestes receptes es poden servir acompanyades d'un altre complement indefectible: el sambal kacang (salsa de cacauet).