Wt/lmo/Appendix:Come voltà in Noeuva Ortografia Lombarda el dialet milanes scrivud con l'ortografia milanesa
![]() |
Questa pagina del Wikizzionari chì l'è scrivuda in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda |
Te podet trovà 'sti contegnud chì anca in → Italian |
1. Fàgh i cambiament ai parolle inscì come descrivud in de la tabella chì de sota
modifiche fondade sora la gramatica | modifiche fondade sora la pronuncia in dialet milanes | acent in mez a la parola de toeu via | modifiche fondade sora la pronuncia in di alter dialet |
Letera in ortografia milanesa |
Pronuncia IPA | Trasformazzion in Noeuva Ortografia Lombarda |
Esempi | |
---|---|---|---|---|
A a | [a] | l'è istèss | gatt → gat | [gat] |
aa | [ɒ:] [a:] (participi passad e 'na quai parola compagna de 'n participi passad[1]) | aa → ad | cantaa → cantad | [kã:'tɒ:] |
[a] | aa → à | unitaa → unità | [yni'ta] | |
B b | [b] [p] a la fin di parolle |
l'è istess | bèll → bell
piomb → piomb |
[bɛl] [pjũ:p] |
bb | [b] [p] a la fin di parolle |
bb → b | goeubb → goeub | [gøp] |
C c | [tʃ] denanz a i,e [k] denanz ai alter letere |
l'è istess | cèss →cess
cavagn → cavagn |
[tʃɛs] [ka'vaɲ] |
∅ denanz a q | c → (toeula via) | acqua → aqua | [akwa] | |
cc | [tʃ] denanz a i,e [k] denanz ai alter letere (anca a "h" a la fin de la parolla) |
cc → c | caccia → cacia
vacca → vaca gnucch →gnuch |
['katʃa] ['vaka] [ɲyk] |
[tʃ] in fin de parolla | l'è istess | mucc → mucc | [mutʃ] | |
D d | [d] [t] a la fin di parolle |
l'è istess | daner → daner | [dane:] |
dd | [d] | dd → d | reddit → redit | ['redit] |
E e | [e] | l'è istess | reddit → redit | ['redit] |
E è | [ɛ] | è → e | cèss → cess | [tʃɛs] |
[ɛ] (a la fin de la parolla) | l'è istess | perchè → perchè | [pər'kɛ] | |
ee | [e:] | l'è istess | adree → adree | [a'dre:] |
[e:] (nom con feminil in [era] o comunque per i parolle che in lombard oriental finissen con r) | e → er | prestinee → prestiner mestee → mester |
[prestine:]
[meste:] | |
F f | [f] | l'è istess | facil → facil | ['fatʃil] |
ff | [f] | ff → f | difficil → dificil | [di'fitʃil] |
G g | [g] denanz a "a", "o", "u", "oeu" [g] denanz a qualsessia consonant via che "l" e "n" (varda de sota) |
l'è istess | gatt → gat | [gat] |
[ʤ] denanz a "i", "e" | -l'è istess, quand che i esisten minga in
di dialet indove chea se pronuncia [z] o [ʒ] -despoeu de s ► varda de sota |
giustizia → giustizzia | [ʤy'stisja] | |
g → sg
(quand che i esisten di dialet lombard indove che's pronuncia [z] o [ʒ] - despess el capita denanz a "io", "iu", "ia", "ieou" con la "i" minga acentada) |
giornada→ sgiornada | [ʤur'nɒda]] | ||
[:ʒ] deperlee in fin de parolla | g → nsg | leg → lensg | ||
gg | [ʤ] in mez a la parolla | gg → g | reggia → regia | ['reʤa] |
[ʤ] a la fin de parolla | l'è istess | magg → magg | [maʤ] | |
gn | [ɲ] | l'è istess | campagna → campagna | [/kam'paɲa/] |
gl | [ʎ] | gl → j | famiglia → famija | [fa'miʎa] |
H h | ∅ | l'è istess | politegh → politegh | |
i | [i] minga acentada prima de vocal [ĩ]: denanz a "m","n" |
l'è istess | via → via
poresin → poresin |
['via] [pure'sĩ:] |
[j] intervocalica | i → j | moià → mojà | [mu'ja] | |
[j] o [i] tra consonant e vocal | l'è istess | pioeuva → pioeuva | ['pjøva] | |
ï | [i] | ï → ih | scïa → scihà | [ʃi'a] |
ii | [i:] (participi passad) | ii → id | dormii → dormid | [dur'mi:] |
[i:] | l'è istess | avii → avii | [a'vi:] | |
J j | [j] | l'è istess | tajà → tajà | [ta'ja] |
[i] | j → j/i | |||
k | [k] | l'è istess | ||
L l | [l] foeura che despoeu de [g] (varda de sora) | l'è istess | lavell → lavell | [la'vɛl] |
ll | [l] | ll → l | allegher → alegher | [a'legər] |
[ll] [l] (a la fin de la parola con vocal corta acentada prima) |
l'è istess | balla → balla
basell → basell |
['balla] [ba'zɛl] | |
L l | [l] foeura che despoeu de [g] (varda de sora) | l'è istess | albumm → album | [al'bym] |
M m | [m] nasal denanz a ona vocal o a la fin di parolle |
l'è istess | bru'mista → bru'mista | [bry'mista] |
mm | [m] | mm → m | albumm → album | [al'bym] |
N n | [n] nasal denanz a ona vocal o a la fin di parolle |
l'è istess | campanin → campanin | [kã:paˈnĩ:] |
nn | [n] | nn → n | ||
[nn], [n] (vocal prima curta in fin de parolla) | l'è istess | |||
O o | [u] [ũ] denanz a m, n |
l'è istess | dotor → dotor | [du'tu:r] |
Ò ò | [ɔ] | ò → o | còtt → cot | [kɔt] |
[ɔ] (a la fin de la parolla) | l'è istess | cadò → cadò | [ka'dɔ] | |
Oeu oeu | [ø] [ø] |
l'è istess | incoeu → incoeu | [ĩ:kø] |
Oo oo | [u:] | l'è istess | saroo → saroo | |
Ô ô | [u] | ô → or / ol a segonda de la pronuncia in di alter dialet | resgiô → resgior | [re'ʒu] |
P p | [p] | l'è istess | paja → paja | ['paja] |
pp | [p] | p → pp | tropp → trop | [trɔp] |
Qu qu | [kw] | l'è istess | quèll →quell | [kwɛl] |
R r | [r] | l'è istess | resta → resta | [res'ta] |
rr | [:r] | l'è istess | guerra → guerra | ['gwɛ:ra] |
[r] | l'è istess | carr → carr | [kar] | |
s | [s] (foeura che denanz a "ci" o "gi" ► varda de sota) | l'è istess | sol → sol | [su:l] |
[z] in mezz a la parolla o a la fin de la parolla se l'è minga dopia
(foeura che denanz a "ci" o "gi" ► varda de sota) |
l'è istess | auturizà → autorizà | [awturi'za]; | |
ss | [s] | l'è istess | assee → assee | [a'se:] |
Sc sc | [ʃ] denanz a "i" o "e" o a la fin de la parolla [sk] in di alter casi |
l'è istess | rosc → rosc | [rɔʃ] |
S'c s'c | [stʃ] | l'è istess | s'ciopp → s'ciop | [stʃɔp] |
Sg sg | [ʒ] | l'è istess | resgiô → resgió | [re'ʒu] |
s'g | [sdʒ] | l'è istess | s'giafada → s'giafada | [sdʒa'fɒ:da] |
T t | [t] | l'è istess | terra → terra | ['tɛ:ra] |
tt | [t] | tt → t | gatt → gat | [gat] |
U u | [y] [ỹ] denanz a m, n [w] in di ditongh |
l'è istess | cuna cuna cunt → cunt autorizzazion → autorizazzion |
['kyna]
[kỹ:t] [awturi'za'sjũ:] |
uu | [y:] (participi passad) | uu → ud | veduu → vedud | [ve'dy:] |
[y:] | l'è istess | cuu → cuu | [ky:] | |
V v | [v] [f] a la fin di parolle ∅ infra "o" e "a" o infra "a" e "o" o infra "u" e "i" |
l'è istess | vin → vin lavorà → lavorà |
[vĩ:]
[lau'ra] |
w | [w] | l'è istess | wikizzionari → wikizzionari | |
[v] | l'è istess | wikizzionari → wikizzionari | ||
x | [ks] | l'è istess | boxoeur → boxoeur | [bɔksø:r] |
y | [i] [j] |
l'è istess | ||
Z z | [s] | z → zz | autorizzazion → autorizazzion | [awturi'za'sjũ:] |
zz | [s] | l'è istess | vizzi → vizzi | ['visi] |
[z] | zz → z | autorizzazion → autorizazzion | [awturi'za'sjũ:] |
- ↑ per esempi ducaa → ducad; praaa → prad
2. Ona quai altra roba de sgiontà
►A. Sgionta e a la fin di plural feminil di nom e di agetiv che al singolar finissen con "a"
- Esempi:
- In ortografia milanesa: Singolar: "cagna" → plural: "cagn"
- In Noeuva Ortografia Lombarda: Singolar: "cagna" → plural: "cagne" (varda anca Wt/lmo/Appendix:Plural di nom in lombard)
- Esempi:
►B. Sgionta er ai verb de la terza coniugazzion a l'infinid
►C. Sgionta "h" denanz a tute i vos del verb havé (avè in ortografia milanesa)
►D. Met nò l'"h" denanz ai vos del verb vesser (vèss in ortografia milanesa)
►E. Met denter "v" intravocalica infra "o" e "a" o infra "a" e "o" o infra "u" e "i", quand che la gh'è in quaivun di alter dialet lombard ( la pusse part di volte l'è asse a vedè se l'istessa prola la gh'hà denter la v in la lengua italiana
►F. Sgionta "l" in fond ai nom che finissen con "oeu"
- Esempi:
- In ortografia milanesa: "fieou"
- In Noeuva Ortografia Lombarda: "fioeul"
- Esempi:
►G. Lassa scrivud l'acent in di verb a l'infinid in forma riflessiva
- Esempi:
- In ortografia milanesa: "vardà" → forma riflessiva "vardass"
- In Noeuva Ortografia Lombarda: "vardà" → forma riflessiva "vardàss"
- Esempi: