Su lioni (in latinu: Panthera leo - Linnaeus, 1758) est unu de is cuàturu felinus de sa genia Panthera e unu membru de sa famìllia de is Felidae.
Descritzioni edit
Cun calincunu mascu chi est prus grai de 250 kg, est su de duus felinus prus mannus chi ancora bivint apustis de sa tigri. Lionis arestis imoi bivint in s'Àfrica sub-Sahariana e in s'Àsia, cun d-una populatzioni pitica e amelatzada in su Cungiau Natzionali de sa Sirba de Gir in Ìndia, sendi sparèssius de su nord-Àfrica e de s'Àsia de su sud-ovest in tempus stòricus.
Fintzas a su Pleistocene prus acanta, 10.000 annus a oi, su lioni fiat su prus mamìferu mannu de terra spainau apustis de s'òmini. S'agatànt in sa prus parti de s'Àfrica, a trevessu de s'Euràsia de ovest-Europa fintzas a s'Ìndia e me is Amèricas, de su Yukon a su Perù.
Su lioni est una genia in perìgulu ca sa populatzioni s'est amenguada de su 30–50% in is duus dexènnius passaus in totu s'Àfrica. Is tallus de lionis no fait a ddus aguantai aintru de is cungiaus aundi funt acorraus. Sa càusa de sa mèngua de is lionis no est connota beni, su strobu de s'habitat e is cunflitus cun is òminis est imoi su prus axiori mannu. In s'Àfrica, su lioni de sa casta de parti de scurigadòrgiu est sa prus amelatzada.
Nodas edit
Àterus progetus edit
Commons - Panthera leo [1]
Acàpius de foras edit