Wp/sro/Alfabetu

< Wp‎ | sro
Wp > sro > Alfabetu

S'alfabetu (de su latinu trigadiu alphabetum, gregu trigadiu ἀλφάβητος, cumpostu de is primus duas lìteras ἄλφα e βῆτα) est sa lista de is sinnus chi inditant donniunu unu sonu consonànticu o vocàlicu in d-una lìngua o truma de lìnguas particularis.

Alfabetu de su campidanesu

edit
 

S'alfabetu de su campidanesu est su pròpiu de su logudoresu, poita ca ambaduas custas macrobariedadis imperant cussu de su sardu etotu. Est cumpostu de 22 lìteras a caràteris latinus simpris: faci a s'italianu si diferèntziat po s'aciunta de duas lìteras stràngias (J e X) e po s'ausèntzia de sa lìtera Q.

Alfabetu de su sardu

edit
lìteras nòmini fueddus
A, a a anadi
B, b bi bentu
C, c ci cani
D, d di domu
E, e e erba
F, f efa fogu
G, g gi gatu
H, h aca chilu
I, i i imbudu
J, j jota maju
L, l ella luna
M, m ema mela
N, n enna nuxi
O, o o origa
P, p pi padenti
R, r erra arrùbiu
S, s essa soli
T, t ti tostoinu
U, u u umbra
V, v vu vida
X, x scèscia àxina
Z, z zeta ziru
 
Sebald Beham, Genius with Alphabet (1542)

Comenti fait a biri in sa tauledda, is duas lìteras stràngias jota (j) e scèscia (x) podint andai scéti aìnturu de fueddu a mesu de duas vocalis e sa aca (h) serbit pruschetotu po fai su sonu velari de ci (c) e gi (g) ananti de e e i. Totu is àteras lìteras podint andai a inghitzu e a mesu de fueddu, ma tocat a nai ca in fueddus sintzillus de su connotu campidanesu sa erra (r) no andat mai a cumentzu de fueddu, ca sighit apustis de una a prostètica chi dda fait afortiai (e difatis est scrita allobada). A acabbu de fueddu intamis in campidanesu s'agatant de norma 3 vocalis scéti (a, i, u) cun s'aciunta de sa e in 5 prepositzionis (de, me, intre, chene, sene) e is 2 consonantis essa (s) e ti (t) in is pluralis e in is formas verbalis.

A custas lìteras a caràteris simpris si depint aciungi is cincu vocalis acentadas (à, è, é, ì, ò, ó, ù: càstia is arrègulas de acentadura in sa pàgina de s'ortografia); comenti si biit, sa e e sa o, giai chi in medas atopus s'abertura o serradura insoru est unu caràteri fonemàticu chi podit distinghi fueddus chi iant a essi omògrafus, podint pigai ambaduas arratzas de acentu: s'acutzu po su sonu serrau e su grai po su sonu abertu.

Àtera vocali cun sinnu diacrìticu chi fait a agatai in campidanesu est sa ï cun sa dièresi: serbit a distinghi sa i candu, apustis de is consonantis c, g, sc e ananti de àteras vocalis, espressat unu sonu vocàlicu cumpriu e no est feti unu sinnu gràficu chi serbit a palatalisai sa consonanti. Dd'agataus pruschetotu me is particìpius passaus de is verbus de sa segundu cungiugadura, po ddu distinghi de is personis de su presenti inditadori o congiuntivu (càstia po is esemprus sa pàgina de s'ortografia).

Nodas e arreferimentus

edit

Boxis arrelatadas

edit

Àterus progetus

edit

Acàpius de foras

edit

  Category:Alphabets [1]