Wp/rif/Meksa Σabdelqader

< Wp‎ | rif
Wp > rif > Meksa Σabdelqader

Meksa Σabdelqader d acennay ameqqran n teqbaylit. Ilul ass n 4 Yunyu 1954 deg taddart n Mira deg tɣiwant n Tmizart i d-yezgan deg lɛerc n At-Jennad (Tizi-Wezzu). Asmi i yeweḍ 6 iseggasen deg usemmud-is, yedda d imawlan-is ar temnaḍt n Blida anda i yeqqim dina aṭas n yiseggasen send ad iṛuḥ ad yezdeɣ deg « la pointe pescade », deg tama n Buluɣin deg Lzzayer tamaneɣt. Γer 22 iseggasen-is, yunag ɣer Fransa, deg Épinay-sur-Seine, deg temnaḍt n Paris. Yella ixeddem deg tsenselkimt, yettidir d yiwet n tṛumit imi qqaren Nathalie. Deg useggas n 1980 yesɛa-d yid-s taqcict i wumi yefka isem amaziɣ : Masiba.

Yessuffeɣ iman ass n 30 tuber 1988 deg yiwet n laksida n tkaṛṛust deg temdint n Créteil. Deg uṣenduq ideg d-yuɣal seg tmurt Fransa ɣer taddart-is Mira. Γer gma-s amecṭuḥ, i d-yewwin agerbus-is ɣer tmurt, tamettant n Meksa yella deg-s usurdu (ccek). Kullec yezmer ad d-yilli : yezmer ad yilli wannect-a yekka-d seg “le racisme” n yifransisen, imi imir-n annecta d ayen I yugten deg tallit-nni deg tmurt n Victor Hugo. Daɣen, yezmer ad yilli dayen nniḍen : Ma nerra ɣer yimeslayen n Nathalie, ɣef wayen i s-d-nnan wid yessexsayen times (Les pompiers), yella win i t-yewten, imi, agerbuz-is yeččur d cwami, maca, ur ẓrin ara anwa. Ulac acemma n ttbut ɣef waya. Kra qqaren-d d akken yemmut deg yiwet n wexxam n temsulta deg Crétéil.

Deg tesfift-is tanggarut : Amɣar Azemni i d-yeffɣen deg useggas n 1988, kra n wussan send ad yaweḍ anda ara naweḍ, tella dɣa yiwet n tezlit anda i d-ihedder ɣef tuɣalin ɣer tmurt deg usenduq. Ad as-tiniḍ icar-d tadyant i s-d-yeḍran.

Meksa, seg wasmi i yella meẓẓi i tekcem tayri n ccna d uẓawan s ul. Deg ueggas n 1973 yekcem ɣer umaṭaf wis-2 n Rradyu taɣelnawt n Lzzayer i wakken ad yettekki deg yiwet n terbaɛt n umezgun. Deg 1975, yeǧǧa Rradyu s anar n ccna. Yella ger tsuta tamaynut inaẓuren i d-yufraren deg yiseggasen-nni n 70, ger imezwura n ccna i yefkan azal meqqran i tezlit tazwawt tartart, am Ferḥat Imaziɣen n Imula, Mǧahed Ḥamid, Yidir, Ǧamal Σellam, Menad, Ccix Nureddin, d wiyaḍ nniḍen. Deg tezlatin-is ad naf yessexdam aṭas iwalnuten (awalen imaynuten) am : Isallen, Agdud, Tagrawla, Idles, Agellid, ... Seg tama nniḍen, ayen yeɛnan isental yecna, ad naf d wid yurzen ɣer yidles, amezruy d wansayen n Yimaziɣen. Tizlatin-is d iceweqqen ɣef wansayen d leɛwayed n Yezwawen n zik, yecna Anzar, Timecreḍt, Iweǧiben, … Yessider tmucuha yezuznen temẓi-nneɣ am Lunǧa, Zelgum, Tafunast n yigujilen… Amezruy n Yimaziɣen d igelliden-nsen am Masinisa d Gaya. Annect-a ahat ur d yettili ara limer ulac Mass Muḥ Cherbi, i yuklalen tajmilt meqqren, imi isefra d ayla-s, d netta i s-yettafken imeslayen i Meksa ad ten-yecnu.

Aḍebsi-ines amezwaru uwumi i isem-a Tasfut, yeffeɣ-d deg useggas n 1975. Aseggas i t-id-iḍefren, yunag ɣer Franṣa, anda i yessekles aḍebsi wayeḍ, azwel-is: Taɣuzi deg yidles, anda llant akk tuɣac i yes-yettwasen Meksa am : Asif Asif, Anzar, Timecreḍt, …. 1979, Meksa yecna deg tzzeqa n Aṭlas deg Lzzayer tamaneɣt sdat n waṭas i d-yusan ad as-sslen. Deg useggas-a dɣa i yessekles aḍebsi nniḍen : Tagrawla, anda llant tuɣac am Masinisa, Tafunst n yigujilen, Zelgum, … d tuɣac usaki n wallaɣen n Yizwawen, neɣ n Yimaziɣen s umata, amezuy-nsen d taɣarma-nsen taqburt. Yusa-d swaswa kan imi aseggas i d-yernan, 1980, ideg ḍrant tedyanin-nni n Tafsut n Imaziɣen. Deg tallit-nni dɣa yessuffeɣ-d Meksa aḍebsi nniḍen s wezwel : Amnekcam, anda yerra tajmilit i yilmeẓyen n Tefsut. Segsyin akkin, yeḥbes ccna acḥal n yiseggasen armi d 1988 anda i yessekles, akken i d-nenna s uffela, aḍebsi-is aneggaru : Amɣar azemni, send ad yemmet.

Deg tenḍelt-is, ɣef akken d-nnan wid yellan ddin, mačči aṭas n yemdanen i d-yusan ad ḥedren i yinig-is aneggaru. D ayen i yettuɣaḍen, ula d yiwen unaẓur, ameɣnas neɣ aneɣmas ur d-yusi ad iɛezi imawlan-is, acku, ur tessinen ara aṭas n medden. Meksa, yella deg tudert-is d yiwen ur iḥemlen ara ad d-yesken iman-is, ad yettwasen, ad d-yeddu deg yeɣmisen d rradyuwat, wama tiliẓri imir-n ur ɣ-d-tṣaḥ ara. Meksa yerra-d azal d tayri i yidles-nneɣ. Iswi-is ad yaweḍ yizen n tezlatin-is imezzaɣ n yal azwaw i wakken adt d-yemekti i yal tikelt mi ara sen-isel d akken ula netta yesɛa amezuy meqqren, idles ɣlayen d wansayen s wazal-nsen.

Ass-a, nezmer ad n-ini izen-ines yeweḍ, imi deg yiseggasen-a ineggura, d ayen i yesefraḥen ma nettwali aṭas n tejmilin i s-yettuɣalen i unaẓr-a ameqqan. Aṭas i t-id-yesmektayen, ama deg yismal neɣ deg yiɣmisen. Deg wenbir 2006, Tiddukla tadelsant Yusef-U-Qasi, n taddart Mira d wexxam n Yidles Lmulud At-Mɛemmer n Tizi-Wezzu, rran-as tajmilt meqqren i wergaz-a n wul. Taggara-a, isem-is yuɣal yeḍwa-d timura.

Deg useggas n 1999, tlul-d deg taddart n Mira deg At-Jennad, yiwen n Tiddukla Tadelsant i yewwin isem Meksa, iswi-is d asider n yisem n unaẓur deg wayen akk d-yeǧǧ d tigemi i Teqbaylit.

Racid At Aɛli-U-Qasi


   Tizlatin-is

Iḍebsiyen-is :

Amɣar Azemni, 1988 
Amnekcam, 1980 
Tagrawla, 1979 
Tagrawla, 1979 
Taɣuzi deg yidles, 1976

Tizlit Anzar seg uḍebsi Taɣuzi deg yidles

Anzar ! Anzar ! … Ad teww nneɛma n wedrar Anzar ! Anzar ! Ad ternu tin n uzaɣer Ass-a ad ncebbeḥ i uɣenja Ad d-nezzi meṛṛa i tudrin Ad necnu mačči d kra Tulawin s teɣratin A Anzar awi-d lehwa Ad swent akk tebḥirin Anzar, Anzar ...

A Anzar awi-d aman Kkawent tferkiwin Tesliḍ meṛṛa s yisallen Ttxil-k uɣal-aɣ-d d aɛewin Awi-d kra din i yellan Yeẓra yired d temẓin Anzar ! Azar ! ...

Akalyefud ur yeswa Kkawent ula d tizemrin Tala tuɣal s nnuba Ḥejbent fell-as tlawin Newwi-k d acewwiq i cnna Ttefrent fell-ak tudrin Anzar ! Anzar ! ...