Wp/rgn/Masa Lumbèrda

< Wp | rgn
Wp > rgn > Masa Lumbèrda
Masa Lumbèrda
Regiòn: EMR
Pruvênzja: RA
Altitudine: 13 m s.l.m.
Superfiz: 37 km²
Abitant:
10.000 2009
Densitè: 240 ab./km²
Frazion d'e' cumon: Fruges, Vila Sraj, La Zèpa, Opij 
Paés cunfinant: Cusêls, Sant'Êgta, Lugh, Murdân, Jômla
CAP: 48024
Pref. teléfan: 0545
Còdiz ISTAT: 039013
Codiz catastel: F029 
Nom d'j abitant: mašëṣ 
Patrön: Cunversiòn d'San Péval 
Dè d'festa: 25 znèr 


Masa Lumbèrda (Massa Lombarda in italiàn l'è un paés d'10.000 abitànt, in Rumâgna.

Storia

edit

E' prèm insediamént e' fo fat int'e' IX sec.: l'éra sol quatar cà d'cuntadén.
Dop l'an 1000, e feudo dla Masa e' pasé d'man un mocc ad volt, da la Cisa d'Roma ai sgnur luchèl e pu a la Cisa nenca, int'e' 1500. Masa Lumbera la s'ciameva "Massa Sancti Pauli". Pu e' suzest un fat. Int'e' 1251 e' paes d'Marmirol, in Lumbardèja fo ataché da Ezzelino da Romano. Un gran mocc d'famej guelfe , j scapè infèn a Bulogna. E' cumòn d'Jomla u s'ufers d'uspitèn una pèrt. E sta zent j andè a ste a la Masa. Acsè e' paés e cambiè nom in «Masa d'j Lumbèrd» (pu Masa Lumbèrda, cum'è adès).

E' castèl l'éra sota e vescuv d'Jomla, invezi e' feudo l'era dla Cisa d'Roma. Int'e' 1440 la Masa la pasé sota j Estensi d'Frèra, ch'j la tènn infèn a e' 1598, quènd ch'e' finè la dinastèja.
Dop, la Masa la turné sotta la Cisa d'Roma, int la Legaziòn d'Frèra.

Int'e' 1859 e' Regn d'Sardègna e' ciapè cun agl'ärum tota la Rumagna.
La Masa la pasé sota la Pruvênza d'Ravena.
E' Stet dasè e' nom d' città a la Masa int'e' 1889.

Stória dla Populaziòn

edit
AN ABITANT
1861 4.995
1871 5.478
1881 5.731
1891 (nö dispunèbil)
1901 5.910
1911 6.461
1921 6.842
1931 7.316
1936 7.547
1951 8.158
1961 9.532
1971 9.349
1981 9.141
1991 8.513
2001 8.518

Aministraziòn

edit

Sèndic: Linda Errani (PD) d'e' 15/06/2004
Centralino d'e' cumòn: 0545 985811
Posta eletrònica: comunicazioneascolto@comune.massalombarda.ra.it


Masa Lumbèrda