Masa Lumbèrda | |||
---|---|---|---|
Regiòn: | EMR | ||
Pruvênzja: | RA | ||
Altitudine: | 13 m s.l.m. | ||
Superfiz: | 37 km² | ||
Abitant: |
| ||
Densitè: | 240 ab./km² | ||
Frazion d'e' cumon: | Fruges, Vila Sraj, La Zèpa, Opij | ||
Paés cunfinant: | Cusêls, Sant'Êgta, Lugh, Murdân, Jômla | ||
CAP: | 48024 | ||
Pref. teléfan: | 0545 | ||
Còdiz ISTAT: | 039013 | ||
Codiz catastel: | F029 | ||
Nom d'j abitant: | mašëṣ | ||
Patrön: | Cunversiòn d'San Péval | ||
Dè d'festa: | 25 znèr |
Masa Lumbèrda (Massa Lombarda in italiàn l'è un paés d'10.000 abitànt, in Rumâgna.
Storia
editE' prèm insediamént e' fo fat int'e' IX sec.: l'éra sol quatar cà d'cuntadén.
Dop l'an 1000, e feudo dla Masa e' pasé d'man un mocc ad volt, da la Cisa d'Roma ai sgnur luchèl e pu a la Cisa nenca, int'e' 1500.
Masa Lumbera la s'ciameva "Massa Sancti Pauli". Pu e' suzest un fat. Int'e' 1251 e' paes d'Marmirol, in Lumbardèja fo ataché da Ezzelino da Romano. Un gran mocc d'famej guelfe , j scapè infèn a Bulogna. E' cumòn d'Jomla u s'ufers d'uspitèn una pèrt. E sta zent j andè a ste a la Masa. Acsè e' paés e cambiè nom in «Masa d'j Lumbèrd» (pu Masa Lumbèrda, cum'è adès).
E' castèl l'éra sota e vescuv d'Jomla, invezi e' feudo l'era dla Cisa d'Roma. Int'e' 1440 la Masa la pasé sota j Estensi d'Frèra, ch'j la tènn infèn a e' 1598, quènd ch'e' finè la dinastèja.
Dop, la Masa la turné sotta la Cisa d'Roma, int la Legaziòn d'Frèra.
Int'e' 1859 e' Regn d'Sardègna e' ciapè cun agl'ärum tota la Rumagna.
La Masa la pasé sota la Pruvênza d'Ravena.
E' Stet dasè e' nom d' città a la Masa int'e' 1889.
Stória dla Populaziòn
editAN | ABITANT |
1861 | 4.995 |
1871 | 5.478 |
1881 | 5.731 |
1891 | (nö dispunèbil) |
1901 | 5.910 |
1911 | 6.461 |
1921 | 6.842 |
1931 | 7.316 |
1936 | 7.547 |
1951 | 8.158 |
1961 | 9.532 |
1971 | 9.349 |
1981 | 9.141 |
1991 | 8.513 |
2001 | 8.518 |
Aministraziòn
edit
Sèndic: Linda Errani (PD) d'e' 15/06/2004
Centralino d'e' cumòn: 0545 985811
Posta eletrònica: comunicazioneascolto@comune.massalombarda.ra.it